El Pele

Pele-principal


Joan Pelegrí i Partegàs fou metge, pedagog i escriptor nascut a Barcelona el 9 de maig de 1910,fill de l’advocat Joan Pelegrí i Nicolas i de Francesca Partegàs.

La seva trajectòria va estar marcada pel catalanisme, l’esperit cívic i pedagògic, i el treball de promoció humana a favor dels infants i adolescents del barri d’Hostafrancs. A més, va créixer en un entorn de profundes conviccions cristianes que donaren sentit a la seva vida.

El seu entorn familiar marcà el seu futur professional donat que tant ell com el seu germà van rebre la influència del seu pare i el seu avi, funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i metge respectivament. D’aquí que Joan Pelegrí fou metge i el seu germà, un gran advocat expert en afer econòmics.

La primera escola on va anar, fou els Escolapis de Sant Antoni, donat que vivia a la Ronda de Sant Pau. Tanmateix, la família es traslladà al Portal de l’Àngel motiu pel qual Joan Pelegrí començà a estudiar als Escolapis del Carrer diputació. El batxillerat el va fer a l’Institut Balmes, a la plaça Universitat i, posteriorment estudià Medicina a la Universitat de Barcelona.

L’any 1926, amb setze anys, va visitar un Centre a Hostafrancs on hi havia molta feina a fer, el Centre Montserrat – Xavier on va col·laborar com a jove catequista d’una institució cristiana compaginant aquesta tasca amb els seus estudis.

El 1930, amb trenta anys, es va afiliar a Nosaltres Sols, i escriví articles en el setmanari. Tanmateix, fou denunciat pel fiscal de la República com a conseqüència d’una publicació de caràcter independentista

El 1933, fundà els Follets de Sant Jordi, origen de l’actual Agrupament Escolta Montserrat-Xavier, una de les primeres agrupacions escoltes de Catalunya i el Centre Montserrat- Xavier.

Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, va haver d’exiliar-se a causa de la seva creença cristiana però un cop acabada tornà a Barcelona i al Centre Montserrat- Xavier.

A principis dels anys 40 passà a ésser President del Centre Montserrat- Xavier on continuà la tasca cristiana i catalanista que havia desenvolupat abans de la Guerra.

A les darreries dels anys quaranta, començà a treballar al Monestir de Montserrat, fent d’intermediari entre els treballadors i el Monestir a fi de millorar la seva situació laboral.

També desplegà al llarg de dues dècades una intensa activitat cívica i cultural. Fundà la revista Serra d’Or on l’any 57 publicà “Lloa poètica d’alguns poetes de la Catalunya gran”, que provocà una protesta del governador civil de Barcelona. El 1962, edità clandestinament un llibre titulat La premsa en català de l’any 1920 a 1960 i conegué a Pau Casals, Prada Conflent i Josep Tarradelles.

Des de l’any 1965 va participar als Jocs Florals a l’exili, i va guanyar una dotzena de premis i el 1967 és nomenat a Suïssa soci d’honor de Casa Nostra.

El 1984, la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; i el 1986, premi de l’Actuació Cívica fundació Jaume I.

En els anys 80, s’incorporà al treball pel veïnat del barri, passant a formar part de l’Associació de Veïns d’Hostafrancs. Així estigué molts anys vinculat a l’Ateneu Montserrat, a l’Orfeó Atlàntida i al centre Amics de la Història i les tradicions d’Hostafrancs.

El juny del 1994 és homenejat per les escoles de la Fundació Cultural d’Hostafrancs que es passaren a denominar “Escola Joan Pelegrí”, coincidint amb el noranta aniversari de la fundació del Centre Montserrat – Xavier de la qual fou president fins a la seva mort, el 27 de març de 1998.